La MASSA CRÍTICA és un esdeveniment, un moviment, un event que té lloc tots els mesos a nombroses ciutats de tot el món. És una bicicletada que reclama els drets del ciclista i promou un model de ciutat sostenible.
No és una manifestació ni una organització, només gent, homes, dones, joves o vells anant en bicicleta.
Tampoc és una cursa. És una manera d’establir un espai públic on poder ajuntar-se, reunir-se i conèixer gent.
No té dirigents, ni hi ha cap organització que marqui l’itinerari de les passejades. Només un conjunt de ciclistes que es reuneix en un mateix lloc, a la mateixa hora, i decideixen pedalar plegats una estona, portant amb ells els seus ideals i formes de viure, compartint-les amb els demés.
El Nom
El terme “Massa Crítica” prové del documental sobre ciclisme ´Return of Scorcher´(1992) de Ted White . A la cinta, George Bliss (dissenyador de bicicletes nord-americà) descriu una típica escena de la Xina, on els ciclistes no poden creuar el carrer per l’abundància de cotxes i la mancança de semàfors. A poc a poc, més i més ciclistes es van amuntegant esperant creuar fins que es crea una “Massa Crítica” suficient -com Bliss denominà- per imposar-se als cotxes i avançar tots junts: aquesta va ser la imatge que inspirà als primers ciclistes del moviment a adoptar aquest nom.
Quan la gent fa pinya amb les seves bicicletes, poden arribar a fer-se amb el control del carrers de la ciutat si el nombre és prou gran. La relació de poder amb els conductors d’automòbils canvia: un/a cilista pot ser atropellat/da, cinc poden ser intimidats, però cinquanta o cent ciclistes reclamen el carrer! Una expressió que s’identifica amb teories socials que afirmen que una revolució social és possible quan s’assoleix prou quantitat, és a dir, una “Massa Crítica” de recolsament popular.